pares/mares

Psicología Positiva

Una profesora en clase saca de su cartera un billete de 20 euros y lo enseña a sus alumnos a la vez que pregunta: "¿A quién le gustaría tener este billete?". Todos los alumnos levantan la mano.

Entonces la profesora coge el billete y lo arruga, haciéndolo una bola. Incluso lo rasga un poquito en una esquina. "¿Quién sigue queriéndolo?". Todos los alumnos volvieron a levantar la mano.

Finalmente, la profesora tira el billete al suelo y lo pisa repetidamente, diciendo: "¿Aún queréis este billete?". Todos los alumnos respondieron que sí.

Entonces la profesora les dijo:
"Espero que de aquí aprendáis una lección importante hoy. Aunque he arrugado el billete, lo he pisado y tirado al suelo... todos habéis querido tener el billete porque su valor no había cambiado, seguían siendo 20 euros.
Muchas veces en la vida te ofenden, hay personas que te rechazan y los acontecimientos te sacuden, dejándote hecho una bola o tirado en el suelo. Sientes que no vales nada, pero recuerda, tu valor no cambiará NUNCA para la gente que realmente te quiere. Incluso en los días en los que sientas que estás en tu peor momento, tu valor sigue siendo el mismo, por muy arrugado que estés".

Publicació de La Zeta Cali.

FULL INFORMATIU DE L'ESCOLA

SISÈ DE PRIMÀRIA. CARACTERÍSTIQUES DE L’EDAT:

Aquesta és una etapa de transició a tots els nivells: passen de ser nens/es a ser

preadolescents; passen de fer uns aprenentatges  més concrets a un cicle

superior on el ritme d’aprenentatge és més accelerat, reben més quantitat

d’informació i en un període de temps més curt (esglaó necessari per passar a

Secundària).

10-11   anys

*  En l’aspecte físic no han abandonat encara el cos infantil tot i que al llarg del

curs es veuen canvis que es faran més evidents al final del cicle.

*  Comencen a valorar el seu aspecte físic i a sentir vergonya.

*  En les nenes s’aprecien més aquests canvis, especialment pel que fa a la

seva preocupació pel moment en el qual tindran la regla. Aquest aspecte les

preocupa i, per tant, cal que es treballi des de la família i des de l’escola i que

es faci seriosament per eliminar angoixes innecessàries i per donar unes

correctes pautes d’actuació. S’han de respondre les preguntes que facin

sense escapolir-se d’elles però sense fer una dissertació sobre el tema, cosa

que moltes vegades no els interessa i els crea més angoixa.

*  Prenen consciència del seu sexe: veuen les diferències que hi ha entre ells i

elles (a nivell de converses, interessos, jocs ...)

*  Neix la consciència moral. Adquireixen, de manera clara, la idea del que està bé o del que està malament. Saben quines de les seves actuacions són correctes i quines no ho són. Si més no, a nivell teòric, distingeixen una actuació correcta d’una que no ho és.

*  El respecte pels adults adquireix importància perquè reconeixen l’autoritat però només l’autoritat que es basa en la raó i en la justícia de les decisions que es prenen.

*  Van perdent, també, les conductes infantils i neix el sentiment d’amistat a la qual valoren per sobre de les altres coses.

*  En l’aspecte acadèmic, comencen a valorar els aprenentatges i prenen interès per l’experimentació.

*  Valoren les notes com a fruit del seu esforç i, en general, han adquirit l’hàbit de fer la feina diàriament (si no el tenen cal preocupar-se seriosament)

*  El nivell d’aprenentatges augmenta substancialment i ja tenen lliçons per aprendre de manera més sovintejada, així com controls més freqüents.

*  La mateixa consciència moral que van adquirint, fa que gaudeixin en els debats o que en les assemblees els agradi expressar la seva opinió.

*  És un bon moment per fomentar les afeccions: la música (tocar un instrument), els esports, la lectura (l’exemple de la família és decisiu), la vida sana i el respecte per la natura (esplais, agrupaments,...). Hem d’aprofitar aquesta època per oferir-los l’oportunitat de fer activitats enriquidores que els donaran també alternatives als molts perills que l’adolescència els pot comportar.

*  Els adults som encara el seu punt de referència (pares i mestres). Tot allò que fem que sigui incoherent amb el que pregonem anirà en contra nostra. (no puc demanar ordre si jo sóc desordenat, no puc demanar que reciclin si jo no ho faig, etc.). Són esponges i s’adonen de tot.

   11-12   anys

En l’aspecte físic el cos continua fent canvis: comença a aparèixer la regla en les nenes i els nois comencen a fer canvis, més lentament i menys evidents.

*  Tenen un domini del cos molt més complert i van adquirint precisió i resistència.

*  Són presumits i cal reforçar-los els hàbits d’higiene.

En l’aspecte emocional, l’amistat és un punt de trobada i de preocupació per a tothom. Comencen a aparèixer les colles de nens i nenes que perduraran, però no seran les úniques. És un moment de fixació de rols. El grup d’iguals té molta importància.

*  Cal  anar en compte perquè es deixen portar pel grup i copien models. És important que a casa feu valoracions crítiques d’aquest fet.

*  Tenen moltes pors, i una d’elles és la de no ser acceptat o acceptada pel grup.

*  Són més reservats amb les seves coses. Cal estar disposat a escoltar quan ells volen.

*  Tenen vergonya i necessiten protegir la seva intimitat.

*  Els adults propers deixen de ser superherois (però seguim sent el seu referent) i comencen a separar-se del que està establert. Necessiten explicacions clares i hem de raonar-los les prohibicions.

*  Volen justícia en tot el que fa referència a ells, però els costa aplicar-la a ells mateixos.

En l’aspecte acadèmic poden fer un treball de deducció i elaboració molt més abstracta que fins ara.

*  És possible afrontar idees més complexes que es converteixen en sistemes. Passen a un pensament abstracte.

*  Comencen a demostrar interès pel que passa al món.

*  Han millorat la seva capacitat d’estudi i comencen a fer treballs en grup.

*  Tenen una bona capacitat d’atenció i memòria.

LLISTAT D’HÀBITS A TREBALLAR AMB NENS I NENES DE

CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA (DES DE CASA I A L’ESCOLA)

A Cicle Superior es continuen treballant tots els hàbits iniciats a Cicle Mitjà i se n’introdueixen de nous que s’assoliran al llarg de  6è. Alguns d’aquests hàbits només els podreu treballar vosaltres des de casa, en d’altres hi hauria d’haver un treball compartit entre l’escola i la família. En acabar el Cicle Superior, els nens i nenes hauran de ser capaços de:

HIGIENE I SALUT:

*  Dutxar-se cada dia, per iniciativa pròpia.

*  Canviar-se la roba quan està bruta (després d'una activitat física, si està suada).

*  Vestir-se correctament (l'elegància consisteix a portar en cada situació allò que es necessita).

*  Incorporar els hàbits de bona educació i cortesia (tenir cura amb les coses que cauen al terra, no posar-se objectes a la boca, adreçar-se adequadament a les persones...).

*  Alimentar-se suficientment, sense incorporar menjars pocs nutritius o perjudicials per a la dieta diària (pastes a deshora, llaminadures,...).

*  Mantenir una bona postura segons la situació (d'estudi, de joc, d'esport, a classe...), sense distraccions externes quan cal estar en actitud de concentració (televisors encesos, sorolls, música,...).

AUTONOMIA PERSONAL I ORGANITZACIÓ:

*  Mantenir un ordre en les feines i en els espais utilitzats per fer-les.

*  Aprendre quines feines són de la seva responsabilitat, i tenir una actitud conseqüent amb els propis compromisos.

*  No interrompre una conversa o una acció començada, i saber esperar el torn per parlar o actuar.

*  Aprendre a col·laborar en les feines comunitàries; participar positivament en el manteniment de l'ordre dels espais i objectes propis i comuns (recollir un paper que no sigui seu, no trepitjar una jaqueta caiguda i tornar-la al penjador,...).

*  Aprendre a reflexionar sobre si mateix/a, sobre les pròpies opinions, la seva visió del món i els seus actes.

*  Saber desplaçar-se autònomament i tenir un bon comportament cívic.

*  Complir i respectar els horaris.

COMUNICACIÓ I RELACIÓ:

*  No dir mentides ni mitges veritats. No enganyar. Donar la cara quan és necessari, especialment si algú altre pot sortir-ne perjudicat/da.

*  Argumentar les respostes amb raonaments coherents i apropiats a la seva edat.

*  Perdre la por a preguntar allò que es desconeix o que interessa, tot intentant esvair els dubtes.

*  Reconèixer allò que està ben fet i allò que està mal fet.

*  Saber adreçar-se correctament als altres en diferents situacions.

TREBALL I APRENENTATGE:

*  Aprendre a treballar en grup, dins i fora de la classe.

*  Saber transmetre un missatge de l'escola a la família i viceversa, de forma oral, sense que hi hagi d'haver un control per escrit.

*  Saber ordenar les carpetes de treball personalment, sense necessitat de la supervisió dels adults.

*  Aprendre a repartir-se la feina en el temps, d'una forma racional, procurant no deixar els treballs per a última hora.

*  Confeccionar els dossiers de les assignatures seguint unes pautes d'elaboració i un ordre demanat.

*  Llegir textos diferents per obtenir-ne informació útil per al treball i també per gaudir de la lectura.

*  Expressar-se oralment d'una manera coherent per tal de comunicar sentiments i respostes.

*  Responsabilitzar-se de les pròpies obligacions, escolars i familiars, per tal de col·laborar en la bona marxa de les accions diàries.



PLA D'IMPULS A LA LECTURA

UN CONTE QUE ENS FARÀ PENSAR:

Ja era de nit. No obstant, un nen feia grans esforços per no quedar-se adormit; el motiu bé pagava la pena: estava esperant el seu pare.

Els entremaliats ulls anaven caient pesadament. Quan es va obrir la porta, el nen es va incorporar com impulsat per un ressort, i va deixar anar la pregunta que el tenia tan inquiet:
 - Papa, quant guanyes l'hora?-  va dir amb els ulls molt oberts.
El pare molest i cansat, va ser contundent en la seva resposta:
- Mira fill, això ni tan sols la teva mare ho sap; no em molestis i torna a dormir, que ja és molt tard.
- Sí papa. Només digues quant et paguen per una hora de treball - va reiterar suplicant el nen.

Contrariat, el pare gairebé no  va obrir la boca per dir: quaranta euros.
- Pare, em podries deixar vint euros? -va preguntar el seu fill.
El pare es va enfadar, va agafar al petit del braç i amb to brusc li va dir:
- Per això volies saber quant guanyo, no? Ves-te'n a dormir i no continuïs empipant, avariciós i egoista.

El nen es va allunyar tímidament i el pare, en meditar allò que havia succeït, va començar a sentir-se culpable: Potser necessita quelcom - va pensar-, i volent descarregar la seva consciència va guaitar a l'habitació del seu fill i amb veu suau li va preguntar:
- Dorms, fill?
- Digues, papa, - va respondre entre somnis.
- Aquí tens els diners que em vas demanar.
- Gràcies papa - va murmurar el nen mentre ficava la seva maneta sota del coixí, d'on va treure uns bitllets arrugats -Ja ho tinc, ho he aconseguit!- va cridar joiós-. Tinc, quaranta euros. Ara pare: Em podries vendre una hora del teu temps?